Blog Enric Martorell: COPA CATALANA A CASTELLOLÍ (14-9-13), quin patiment...

Després d'un descans més que merescut durant tot l'estiu, sense fer absolutament cap cursa ni marxa ni de BTT ni de carretera, aquest dissabte dia 14 de setembre, ja passat l'estiu, s'havia de tornar a córrer!!! i que millor que fer-ho ni més ni menys que en la penúltima prova de la Copa Catalana Internacional 2013...
La meva idea, era fer alguna que altra cursa abans d'aquesta, però per diferents motius no ha pogut ser... així que em plantava a Castellolí amb moltes ganes de córrer i amb els deures fets, però sense saber molt bé com respondrien les cames...

Un cop a Castellolí, volta de reconeixement al circuit juntament amb el meu germà, en un circuit força dur, exigent, amb un parell de rampes molt fortes i amb trams tècnics de baixada on s'havia de donar tot, amb rocs, escalons i arrels!!! un circuit guapo i espectacular!!! a continuació, una mica de dinar, repòs, veure la cursa dels màster, júniors, fèmines... i a les 18h sortida!!!

Pel que fa a la meva cursa, sortida i mitja primera volta molt bona, visualitzant els capos... amb molt bones sensacions i anant força còmode (dins el que cap)... fins que abans d'acabar la 1a volta ja vaig notar que patiria... ja que ja vaig començar a patir rampes als bessons... una cosa no gens normal a la 1a volta, així que en el total de 4 voltes que s'havien de fer ja sabia que patiria i molt... després analitzant la cursa, vaig concluir, que estant tot el dissabte amb descomposició, va fer que em deshidratés més del que em pensava... així que les rampes ja sé perquè van aparèixer... doncs em quedaven 3 voltes més que havia d'acabar com fos per tal de puntuar... així que vaig aixecar el peu i anar fent cada cop amb més rampes a les cames i patint en tots els trams, pujada, baixada, pla... hi havia moments que no podia ni doblegar els genolls de la tibantor que tenia entre bessons, isquios i quàdriceps... però bé, la nota positiva és que vaig acabar com vaig poder i encara en mig bona posició per el que podia ser... 10è elit.

Ja sé que és molt fàcil un cop acabada la cursa dir que podia fer més i tal...però aquesta cursa tal com la vaig començar crec que tenia cames i pulmons per estar bastant més endavant... llàstima!!! però bé, d'això també s'aprèn alguna cosa i per la última cursa de la Copa Catalana a Barcelona ho agafaré amb més ganes i espero poder-me treure aquesta espina clavada!!